Les petjades dels occitans valdesos ens duen fins a Calàbria, al sud de tot d’Itàlia, a l’empenya de la bota.

Rebem Francesco Lafornara, expert en llengües d’Itàlia?? i per tant, en occità vivaroalpenc i gardiol. Gràcies a ell, hem sentit l’occità més críptic i hem sabut entendre’l.

La primera pregunta que ens fem és què hi fa un poble occitanoparlant aquí. Ens posem la gavardina per resoldre un crim històric: la porta principal de les muralles de la vila és diu Porta de la Sang perquè allà hi va tenir lloc una matança brutal.

I a més en Zaku ens descobreix una colònia occitana desapareguda a l'Argentina.

Recontem la immensa diversitat lingüística d'Itàlia, amb un número de dos xifres, Disseccionem l’occità gardiol coneixent-ne la influència de la llengua napolitana i dels parlars calabresos.

Estrenem versió inèdita de “Veiquí l’occitan” de Joan Pau Verdier.

Als anys 1960 en Verdier ens cantava amb un sentiment mesclat d'orgull i resilència que, malgrat ens hagin robat la terra, la història i la llengua, l’esperit occità és ben present i el vent de la llibertat segueix bufant... La reversiona el tolosà Arnau Cance per Ò.C. Brigada.