En profunditat: 4132314 puntades de fil
No és el nostre número de telèfon. És un patró que es repeteix. Dels telers, mentre uns en varen fer ordinadors, d’altres en varen fer música. Avui us expliquem la història dels 4 milions i punta.
Sauts per desembruixar. Shanties per remar. Coneixeu les tonades de feinejar? Abans que les màquines ens donessin torn a la bugaderia, la gent de les fàbriques tèxtils es passaven l’agulla amb cançons de teixir.
4132314 és un ritme repetit, i força, en l’espectacle del mateix nom de les Cocanha, les Sara Fontan i les Tarta Relena. Nosaltres les varem entrevistar arrel de la seva nova fama. També podeu veure aquí els primers minuts d’aquell concert.
@paisinvisibleAra fa un any gaudíem les espectaculars ídols de la polifonia #Cocanha (Caroline Dufau, Lila Frayse) , seguides per les @tartarelena i els de Sara Fontan. #occitan #catala #tiktok #noticias #noticies #estictokat #musicatradicional #musicaexperimental #boletin #polifonia #gregorian #progressive #telers #lamercè2023 #bcntiktok #palaudelamusica @fabraicoats #piget@Sants 3 Ràdio @Benet Camela @Ferriol Macip Bonet @Euroregionpm @Zaku_94 original sound - País Invisible Podcast
Un gènere experimental i immersiu
Aquest espectacle està integrat per 3 duets musicals, cadascú amb el seu propi estil únic i difícil d’encasellar. Parlem dels Tarta Relena, que tiren per un folk tronadet i gregorià progressiu, Els Sara Fontan, que barregen diversos estils de soroll, i finalment, les occitanes Cocanha que es dediquen a fer cants polifònics. Tots tres grups musicals es caracteritzen per inclinar-se per gèneres experimentals i únics i estar fortament influenciats els uns pels altres, i per aquest espectacle, s’han unit per crear un fenomen curiós i original.
“4132314” ofereix una música experimental que barreja diversos elements i estils. L’espectacle es caracteritza per sons mecànics. Utilitza cançons tradicionals incloent narracions que consisteixen en veus i harmonies. Aquesta combinació de música tradicional i innovadors sons mecànics crea una atmosfera excepcional que connecta la història i la vida de les antigues fàbriques tèxtils amb la música, quedant així una experiència retrospectiva i immersiva. A través d’una connexió profunda dels sentits, aquestes cançons mariden els ritmes mecànics de la línia de muntatge amb els ritmes biològics i socials.
“Es caracteritza per sons mecànics, utilitza cançons tradicionals incloent narracions que consisteixen en veus i harmonies.”
La posada en escena, doncs, emula les fàbriques tèxtils de la revolució industrial – potser la mateixa Fabra i Coats – amb telers i altres instruments d’època, combinat amb elements simbòlics com el vestuari que representen la vida a les fàbriques d’altres temps. La il·luminació és minimalista, observant una cadena de muntatge col·lectiva on despunten veus individuals, a contracorrent de la deshumanització de la modernitat, una veu que lluita per tornar a localitzar a la persona treballadora i diferenciar-la de la seva feina, fent del lloc de feina a la vegada hostil i familiar. Tot això dona lloc a una atmosfera única i immersiva.
Com qui encadena paraules, es dediquen a traduir aquests patrons de fabricació tèxtil en composicions musicals; volen trobar la veu del fil individual dins el tapís
L’art de crear música en directe
L’espectacle té gran cura del disseny de producció. Tot i això, molt bona part de la performance està improvisada, els tres duets musicals componen i re-arrangen en directe uns 45 minuts amb patrons numèrics de fabricació tèxtil, antics càntics de treball, narracions de testimonis i sons mecànics. Com qui encadena paraules, es dediquen a traduir aquests patrons de fabricació tèxtil en composicions musicals; volen trobar la veu del fil individual dins el tapís; el codi interior que marca el ritme de la feina col·lectiva.
Respecte això, Els Sara fontan expliquen a The line of the best fit que “Vam xerrar amb extreballadors de les fàbriques, vam indagar tota la música que cantaven col·lectivament mentre treballaven amb les seves mans. Estàvem convertint patrons tèxtils del Catalunya Nord i la regió Occitània (literalment el sud de França) en partitures. Va ser realment una experiència increïble i encara ho estem fent. Cada 3 o 4 mesos en veiem, el sis, i és un plaer.”
El tèxtil de protagonista
L’escenografia és tant important com l’espectacle en sí, ja que l’espectacle s’ha creat en el context de la FABRA i COATS per ser estrenada al Teatre Grec durant les festes de la Mercè de Barcelona. La antiga fabrica de Fabra i Puig ha fet de teler de fons de la revolució industrial a Catalunya. Un ambient que queda amarat en els processos creatius així com en els seus artistes residents, ja que la vinculació amb l’identitat del Fabra i Coats s’impulsa en tots els projectes que en neixen per amplificar una visió comunitària i participativa de l’art, en un àmbit semi-local però que transcendeix a gran escala.
La posada en escena es caracteritza per la gran presència de la veu i el ritme. Els components es reparteixen en l’escena en unitats simples, però que totes juntes produeixen un “teixit” sonor complex, actiu i a la vegada sensible.
🎤Los Sara Fontan, @tartarelena i Cocanha porten el seu concert teatralitzat #4132314 al @palaumusicacat!🎼
— Fabra i Coats: Centre d'Art i Fàbrica de Creació (@fabraicoats_fic) March 11, 2024
✌🏼L’espectacle és una coproducció de la FiC i els tres duets el van estar assajant a la fàbrica🏭
🗓️13 de març
⌚20 h
🎟️Web del Palau de la Músicahttps://t.co/kK8Lxu3kFF pic.twitter.com/496UBcWr7m
El Festival Grec de Barcelona, només el principi
L'èxit de l'espectacle és rotund, des de la seva estrena al Grec Festival fins a guanyar el prestigiós premi Ciutat de Barcelona de la música l’any 2022. Després d’això van fer gira per França al Festival Imaginaire i Maison des Cultures, també se’ls ha vist al Festival La Hèsta diez País i al Festival la Lluna a Mallorca. Els seus components són catalans, occitans i balears, pel que sempre han tingut molt de camp per córrer.
El setembre del 2023 van tornar al lloc on es va gestar, Barcelona, actuant a les festes de la Mercè després d’un any portant l’espectacle a altres llindars. El març passat El Palau de la Música Catalana i el Festival Folk Internacional Tradicionàrius van treballar per oferir 4132314 al públic Barceloní un cop més, fruit de l’èxit i expectació que genera l’espectacle que ja havia guanyat el Premi Ciutat de Barcelona.