Carregant...
Aquesta pàgina emmagatzema galetes per funcionar, si continua navegant s'entén que accepta el seu ús. Més informació en Declaració de galetes o en Política de privadesa.

La colònia occitana del comtat de Trípoli

Article
14 dies
0
0

Occitània també va fer part d’un sistema colonial dominador, durant l’ocupació de Trípoli els segles XII i XIII.

El colonialisme és un sistema socioeconòmic pel qual una nació té sota el seu control un país ocupat i explotat en benefici del colonitzador, deixant així un poble sense política, comerç i economia independents. Aquest fenomen ha fet que les llengües grans s'estenguin arreu del món al llarg dels segles, però no només les grans llengües contemporànies han tingut un passat colonial, hi ha algunes llengües no tan importants en el panorama actual que també n’han tingut, de colònies.

Occitània va tenir una colònia durant gairebé dos segles! Entre els anys 1105 i 1289 va existir el comtat de Trípoli, situat al nord del Líban actual i algunes parts de l’actual Síria.

Així que sí, Occitània va tenir una colònia durant gairebé… dos segles! Entre els anys 1105 i 1289 va existir el comtat de Trípoli, situat al nord del Líban actual i algunes parts de l’actual Síria. El comtat de Trípoli va ser un estat cristià d’Orient i de vassallatge occità. Les ciutats més importants van ser Safita, Tortosa i Trípoli, per tant, era un país occità d’ultramar.

El comte Ramon de Sant Gèli (Ramon IV de Tolosa, duc de Narbona, comte de Roergue, marquès de Provença) va conquerir Trípoli el 1105, així va prendre el títol de comte de Trípoli i fundà aquest comtat, imposant així la llengua occitana.

El castell Krak dels Cavallers al comtat de Trípoli

El Krak dels Cavallers és un dels castells mítics d’aquella antiga colònia, se situa a l’oest de Síria i va ser una de les fortaleses més inexpugnables de l’edat mitjana, sense cap mena de dubte, un paradigma de construcció en l’àmbit d'arquitectura militar defensiva de l’època. Ramon IV ja havia conquerit Trípoli el 1099, deixant-la abandonada en favor de Jerusalem, objectiu de la croada. Aquell any Tancred de Nautavila recuperava Antioquia i la posava sota l’autoritat del comtat de Trípoli, des del domini del Krak dels Cavallers.

Durant el temps que el castell va estar en territori del comtat, va patir un parell de terratrèmols que van malmetre el Krak, un el 1157 i altre el 1170, poc abans que acabés de nou en mans musulmanes.

Origen del nom del Krak dels Cavallers

Unes dècades després de la recuperació del castell, la voluntat dels croats de voler expandir-se cap a l’est va fer difícil el manteniment de la fortalesa, així que el comte del moment, Ramon II de Trípoli, va confiar la custòdia del castell a l’orde de Sant Joan de Jerusalem el 1142. A partir d’aquí és quan la fortalesa pren el popular nom de Krak dels Cavallers, tot i que els musulmans encara l’anomenaven La fortalesa (El Hosn).

A la segona meitat del segle XIII el moviment croat s’enfonsava, fins que el 1271 el castell va caure en mans dels musulmans. Anys després, el 1187 l’autoritat de Trípoli va passar als senyors d’Antioquia, l’última comtessa va perdre el títol el 1288 i els mamelucs musulmans d’Egipte van ocupar els darrers territoris del comtat el 1289 (Setge de Trípoli), posant fi a aquesta possessió occitana ultramar.

No oblidis subscriure't al nostre butlletí!
Amplia amb les nostres xarxes

Contingut relacionat

Amunt!