“Pereu”, l’últim disc de l’artista provençal Rodín

Músic, poeta i artista, Rodín barreja l’electrònica més experimental amb gèneres com el rap, el Hip-Hop o la cúmbia.

Rodín és fill d’una mare professora i literària i d’un pare músic i actor. Transmet tot l’art que ha anat aprenent des de ben petit amb la seva música i poesia. Ha viscut al Marroc, a Egipte i al Líban, on ha anat estudiant i adaptant-se a cada cultura i paisatge musical. De Salé, per exemple, s’endú el repertori gnawa, del Caire el Hip-Hop i a Beirut hi va descobrir la música occitana.

Quan torna a Marsella aprèn l’occità provençal i s’uneix al Còr de la Plana, un grup de polifonies i percussió al barri de Marsella. A partir d’aquest moment Rodín comença a experimentar, a mesclar ritmes i gèneres que barrejats en creen un de nou. Sempre acompanyats de les seves lletres d'alt valor poètic.

“Pereu”, el seu nou àlbum, és una proposta lírica en occità que presenta els ritmes més actuals i innovadors que mescla sintetitzadors i bateries analògiques amb l’autotune i altres efectes vocals. En aquest últim treball, “Pereu”, que vol dir “també” en occità provençal, Rodín presenta un conjunt de cançons amb un missatge social i polític molt potent que ell mateix defensa com a bandera. Ara mateix, ja ha avançat dos singles, “Palanca” i “MRS”, que parlen de les seves arrels occitanes i les noves llavors que està sembrant a Mallorca.

Palanca és una cançó de gènere urbà sobre una base de cúmbia on el cantant explica un joc que ha creat ell mateix amb els seus amics provençals i mallorquins. El joc es diu Palanca i consisteix a comparar l’occità i el català i saber-les traduir, bàsicament és un joc lingüístic occitanocatalà que promou l’ús de les dues llengües minoritàries.

MRS és el darrer single presentat per Rodín abans que surti l’àlbum “Pereu”. Una cançó que parla de Marsella, les seves arrels i el seu poble. Parla de la vida d’allà, els estereotips i tot allò que se’n diu de la seva gent: de la mala fama de la màfia, estafadors o pobres. Molts marsellesos s’han sentit identificats amb les seves paraules, amb la seva música d’arrel i la lluita popular. Rodín parla d’un fet que va marcar la gent de la ciutat dels barris més pobres, quan es va enfonsar un edifici en un barri popular perquè l’ajuntament no el va voler reformar i a “MRS” diu que encara ploren les seves víctimes. Finalment, fa referència també a la gentrificació, dient què volen comprar la ciutat, fer-se selfies a les illes i vendre-la als turistes, una preocupació que ressona molt avui en dia en moltes ciutats mediterrànies.

En definitiva, “Pereu”, el darrer disc de Rodín, segueix el fil reivindicatiu i polític, defensant la llengua occitana i catalana amb frases impregnades als seus videoclips com “llengua, ara, pertot, sempre”. L’orgull de classe, la llengua i el mar Mediterrani com a eixos principals sobre els quals pivota.