Felibres, ganduls i “quillos”, sota un mateix sufix

Els membres del felibritge són els felibres. Felibritge ve de Felibre + itge, conjunt o gran quantitat de (Felibres). Aquest sufix ens és d’utilitat per anomenar indesitjables altres grups.

No trobem gaires paraules occitanes acabades en el sufix -itge: lorditge, cagolitge, coarditge, felibritge... Si en trobeu més contacteu País Invisible.

Els sufixos -itge/atge són una evolució del sufix llatí -aticus, que agafa el sentit de 'conjunt o gran quantitat de', com en català i occità brancatge...; o també de 'dignitat o condició social', com en català i occità esclavatge; o operació tècnica o jurídica, com en català tintatge; o 'acció i efecte de', com en català i occità blocatge.

En occità -aticus dona sobretot -atge, però també -itge. I en occità tenim caluquitge, el conjunt dels calucs (bojos); canharditge, el conjunt dels canhards o fenhants (ganduls)... I poc més. I sí, ens venen al cap un parell de mots inventats: cagolitge i felibritge.

He citat el molt recent cagolitge, el conjunt de las cagòlas i dels cagòls. Cagòla vol dir “xoni”: “Dona vulgar caracteritzada per una vestimenta estrident, ajustada i cridanera, i per un temperament fàcilment alterable”. D'una “cagòla” els valencians en diuen “una coenta” i els catalans, com que no saben català, en diuen “una xoni”, que ve del castellà “choni”, que ve de l'anglès “Johnny”.

En occità el recent neologisme “cagolitge” està pensat per ampliar l'espectre a cagòlas i cagòls: “xonis” i "quillos". L'etimologia de cagolitge és curiosa, però ha fet gastar més tinta que "felibritge".

Segons el lexicògraf Cantalausa felibritge és una “associacion fondada per Mistral e sièis autres Provençals, en 1854, per aparar la lenga del Miègjorn”. No és la millor de les entrades del Cantalausa: “Mistral e sièis autres” fa curt. Podem entendre que Cantalausa no citi Ansèume Mathieu, Joan Brunet, Pau Giera i Anfós Tavan, felibres del grup original que a banda de Jaume Figueras qui sap si algú els llegeix encara. Però Teodòr Aubanèu i a Josèp Romanilha sí que són autors de talla universal, encara que no tinguin un premi Nobel que els avali, i els llegim encara.

Etimologia de “felibritge”

Però estem en les etimologies. Els membres del felibritge són els felibres. Felibritge ve de Felibre + itge.

Felibre podria venir de fe + libre. Arguments en contra? Que “libre” és un mot francès. Arguments a favor? Que “libre” és un mot francès. Al cap i a la fi Mistral i Romanilha es parlaven i s'escrivien en francès. I, per ser francs, feliure i feliuritge sona raríssim.

Però aquesta teoria seria massa fàcil. Una altra teoria, alimentada des de dins del moviment, deia que “felibre” ve de “Sefer”, de Séfer Mitzvot Gadol (ספר מצוות גדול), que traduït de l'hebreu al català vol dir El gran llibre dels manaments. El joc de paraules seria entre 'sefer' i 'set'; entre sefer llibre de la llei = set felibres de la lei. Perquè els fundadors del felibrige són 7, els set que hem citat.

Però potser és una mostra d'humor refinat. És sabut que els primers felibres eren francmaçons. Qui sap si hi ha un humor francmaçó que nosaltres no hem acabat de dilucidar? A País invisible trobem que felibritge és un mot compost a partir de dos mots anglesos: naming + marketing. 7 és una xifra ben maçona. 7 felibres, com 7 dies de la setmana, com les 7 fases de la lluna, com les 7 meravelles del món, com els 7 colors de l’arc de Sant Martí, com les 7 notes musicals, com els set pilars de la saviesa, com els 7 papes d’Avinyó...

Per què crear el felibritge

En tot cas: El felibritge és un moviment literari i cultural sorgit a Provença el 21-05-1854, A Fònt-segunha, que no és el nom d'un poble, sinó d'un casalot de Castèunòu de Gadanha, en Vauclusa. Fònt-segunha era propietat del poeta Pau Giera, que era poeta i notari. El casalot no se'l devia pagar amb el seu salari de poeta, se'l devia pagar amb el salari de notari.

El felibritge va tenir com a objectiu principal la renaixença literària de la llengua occitana. Encara que els 7 primadièrs eren tots provençals, encara que ells de l'occità en sentit ampli en deien “llengua d'oc”. De tots ells qui va triomfar com la coca-cola va ser Frederic Mistral, premi nobel de literatura de l'any 1904. Un èxit!

Passa que en principi els objectius del moviment anaven més enllà de la literatura. Els felibres volien bastir una consciència col·lectiva basada en la llengua, la història i el patrimoni cultural occità. D'això no se'n van sortir. Vist en perspectiva, diríem que ja s'ho veien a venir. La Copa santa ja diu:

D'un vièlh pòble fièr e libre
Siam bensai la finicion;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.

Per bastir una consciència col·lectiva cal fer política, cal prendre riscos.
Però ni ho van intentar.
I així estem.

Manèl Zabala