La flor mítica que els occitans volen trobar
L’Immortèla és la flor d’un remot país lliure que s’amaga entre muntanyes.
La flor de neu (altrament Edelweiss) és un símbol de la resistència de l’occità a l’alta muntanya. La llengua malda per mantenir-se viva, així com la flor resisteix a les baixes temperatures del Pirineu occidental i els Alps. Deien que els enamorats buscaven Flors de neu per regalar a les seves estimades, i així van anar reculant a paratges més i més remots.
El 1978 La cançó De cap a l’immortèla del grup occità, Nadau és una altra de la seva discografia que s’ha tornat un himne, o, més bé, una cançó popular. L’immortèla casa amb els ideals romàntics del tombant del s.XX que casaven la identitat amb el territori, amb altres símbols lligats a la natura i el paisatge com el pi de les tres branques.
L’Immortèla és una marxa. No és tracta sols de trobar-la, si no del viatge. És l’Ítaca dels occitans. La nació encara està naixent i tots junts la conduïm al país que volem. Un territori que els occitans es faran seu després de caminar i caminar pels camins més inhòspits.
El 2021 Miquèu Maffrand va oferir aquesta entrevista on entre d’altres coses diu que va prendre la primera inspiració de Claudi Martí, que li va despertar una inquietud per les seves arrels. Quan li va dir a la seva àvia que volia aprendre l’occità ella li va dir “no cal, et castigaran a l’escola”. Maffrand va aprendre a parlar amb el cor i va seguir la vena de la cançó combativa, que va explotar amb el primer grup “Los de Nadau”. La música és per ell un acte pacífic de resistència.
