La Tarasca d'Arles és una criatura mitològica i un símbol festiu molt arrelat a la tradició d’Arles i de la Provença, amb llegenda pròpia, representacions populars i una gran festa reconeguda per la UNESCO.
Al segle XIV, el Concili de Viena va voler posar fi a un moviment femení que havia fet de la fe un camí propi, fora dels murs del monestir.
Donaran 12000e pel projecte, on al menys un dels creadors de contingut ho haurà de fer en occità.
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya ha sigut l’empresa més gran de recollida d’un tarannà musical que és propi de la terra on s’enregistra.
L’obra dramatitzarà una cançó de Frederic Mistral i serà interpretada per Aqueles i els Xeremiers de Sóller entre d’altres.
La seva mare va negociar la seva custòdia, i els esdeveniments el van portar a Aragó i lluny de Montpeller.